Un dels millors moments per a visitar Simat és durant alguna de les nombroses festes que, durant tot l’any, es celebren a la població. La musica, la pólvora i l’ambient festiu recorren cadascun dels carrers del poble, convidant a tots a unir-se i gaudir a l’aire lliure d’uns dies inoblidables.

Festes patronals (del 4 al 7 d’agost) Les festes patronals de Simat de la Valldigna es celebren els dies 4, 5 i 6 d’agost, i estan dedicades als Santets de la Pedra, Mare de Déu de Gràcia i Santíssim Crist de la Fe, respectivament. El dia 7 d’agost, conegut com el “dia del Gos” es celebra la tradicional desfilada amb fanalets elaborats amb la corfa del meló, que surt des de la Font Menor fins la Font Gran.

Durant aquestos tres dies l’Ajuntament programa una sèrie d’actes festius per a la població, entre els que destaquen els bous al carrer (tots els dies de 13:00 a 15:00 h i de 18:00 a 21:00 h), revetlles (musica en directe, tots el dies des de la 1:30 h, fins a ben entrada la matinada), espectacles de varietats (tots els dies a partir de les 23:30 h), coets i focs d’artifici (amb la ‘Nit del foc’ a la matinada del dia 6), processons religioses i cercaviles de la Banda de Música municipal (tots el dies, cap a les 21:00 h), i jocs per als menuts (amb la la festa de l’Aigua, que es celebra el dia 3 d’agost a les 12:00 a la Font Gran).

Sant Jaume i Santa Anna (25 i 26 de juliol) El dia 25 de juliol es celebra la festivitat de Sant Jaume, i al dia següent la de Santa Anna, a qui els habitants de Simat tenen una especial devoció, i a la que es coneix amb l’afectuós nom de “Santa Anneta”. Cada any, una colla d’amics i amigues s’encarreguen d’organitzar les festes en el seu honor. Els actes més emblemàtics són la pintada del carrer de Santa Anna (prop de la Font Gran), la romeria amb la imatge de la santa fins a l’Ermita (antiga mesquita de La Xara) i les danses populars. També és tradicional el sopar de germanor del dia 25 al carrer de Santa Anna, al que segueix una revetlla a la Font Gran. El dia 26, després de la processó, un gran castell de Focs d’Artifici tanca la celebració.

Sant Antoni (cap al 17 de gener) Tradicionalment s’ha celebrat el dia 17 de gener, encara que als últims anys les celebracions seculars s’han traslladat al cap de setmana anterior a aquesta data. Les festes de Sant Antoni són organitzades cada any per una colla d’amics i amigues. Destaca, entre tots els actes, la tradicional foguera on es reparteixen bunyols i vi, seguit d’una revetlla. El dia següent té lloc la missa, amb la benedicció dels animals i mascotes del poble. Després, els festers reparteixen per les cases de la població pa beneït i coca de Sant Antoni (un dolç típic fet als forns de Simat).

Dia de la Valldigna (cap al 15 de març) El diumenge abans de les Falles (març) es celebra a Simat el dia de la Valldigna, una festivitat que, encara que va nàixer fa pocs anys, ha arrelat entre la població i ja es considerat com un dia de festa gran. Eixe dia, en el que es commemora la fundació del Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, i durant tota la setmana anterior es celebren diferents actes culturals i musicals als quatre pobles valldignencs. Així i tot, els principals actes es celebren a Simat, als voltants del monestir.

No sol faltar, per exemple, la tradicional processó cívica del dissabte en la que veïns de Barx, Tavernes, Benifairó, portant torxes, realitzen un recorregut a peu des dels seus pobles fins a les portes del cenobi cistercenc. Després es celebra un "correfoc" pels carrers pròxims i, ja ben entrada la nit, una revetlla amb l’actuació d’una orquestra a la Font Gran. Durant dos dies (dissabte i diumenge), prop del monestir hi ha un gran Mercat medieval, amb venda de productes típics, demostracions d’antics oficis, jocs per als menuts i representacions teatrals.

Festivitat del 9 d’Octubre El dia de la Comunitat Valenciana (9 d’octubre) es celebra a Simat amb una gran festa, a la que acudeixen veïns de les altres poblacions de la Valldigna. És tradicional que les colles d’amics de la població, després d’esmorzar, s’ajunten per a cuinar paelles prop de la Font Gran. L’ambient és molt animat, i culmina amb una revetlla que durarà fins a ja entrada la nit.

Ball de Disfresses (últim dissabte de juliol) L’últim dissabte abans del començament de les festes patronals es celebra a Simat la festa de disfresses. Les colles d’amics del poble fan una desfilada des de la Font Menor fins a la Font Gran. El jurat s’encarrega de puntuar i premiar les comparses més animades i les disfresses més originals. La festa conclou amb un multitudinari ball a mateixa Font Gran, amenitzat per una orquestra.

Aquestes dues rutes connecten els principals recursos hídrics del municipi (les fonts i el riu Vaca), així com les construccions humanes que durant la història han tractat d’aprofitar l’aigua per als conreus i el consum de la població (gorgs, sèquies, partidors, molins, safareigs i aqüeductes).

Principals punts d’interés

Arcades de la font del Cirer

A uns dos quilòmetres, per la carretera de Simat a Barx, es troben les arcades. Són les restes d’un aqüeducte que portava l’aigua des de la Font del Cirer, quasi al cim del Penyalva, al Monestir, suposadament a la font que hi havia al claustre. Hi ha tres trams amb longituts de entre els 20 i 30 metres i altures que sobrepassen els 10 metres. Estan construïts amb la tècnica de tàpia de mamposteria (murs fets amb pedra, argila i calç), sobre fàbriques de rajols per suportar la conducció superior. Foren contruïts al segle XVIII, acabant-se l’obra el 1746 sota l’Abadiat de Fra Josep Minyana.

Brolls del riu Vaca

Per ací veuen la llum les aigües que des de Barx baixen cap a la Valldigna. En condicions normals de pluges (70 l/s) les aigües que penetren per l’avenc de la Donzella (Barx) brollen principalment per la Font Gran. A mesura que augmenta el cabal, la Font Gran no pot absorbir tot el devessall i l’aigua surt pels brolls, 13 m per damunt de la Font Gran, actuant com a sobreeixidor. En cabals que superen certs límits es sobrepassa la capacitat de la Font Gran i dels brolls; aleshores es produeix un desbordament i l’aigua brolla, a més, per altres fonts: Fontarda, Clot de la Font, font del Bolomor...

La Fontarda

A més de rebre l’aigua de les montanyes que l’envolten, per la Fontarda brollen també les aigües que no poden absorbir la Font Gran i els Brolls del riu Vaca en temporades de fortes pluges. Ací es va fer un pou que es va integrar en el sistema de reg tradicional del terme de Simat. L’origen d’aquest reg cal cercar-lo al segle XIX, en una sénia situada en terme de Benifairó. Les sénies eren de tracció animal, fent girar la roda per a pujar uns tests de fang, semblants a àmfores romanes, lligats a una corda. L’aigua s’emmagatzemava en basses.

Molí Company

Es construí al segle XVI i va deixar d’utilitzar-se com a molí cap el 1950. Actualment es troba habilitat com a segona residència i està molt desfigurat, encara que en bon estat. L’aigua salva un desnivell de 2,5 m fins a arribar a la base del carcavà (compartiment de 1,8 m d’altura, 1,8 m d’amplària i 3,5 m de longitud), on es trobava el rodet. Mitjançant un engranatge, el rodet accionava dos moles. La tremuja, on es dipositava el gra per a moldre, tenia 2,5 m de diàmetre. L’aigua passa pel mecanisme del molí i per una sèquia és conduïda al gorg de l’Ast i a la sèquia Mare de Benifairó.

Partidors del les sèquies

Des del partidor del Molí, tots els dies excepte el dimarts, el cap dels sequiers desvia l’aigua, que per la nit ha omplit la bassa del molí, cap al partidor de les sèquies del terme de Simat. Des del partidor de les sèquies de la Mitja Horta i Baix la Vinya i també des del partidor de les sèquies de la Xara es distribueixen les preses d’aigua. Normalment, el cabal d’aigua disponible per al reg és d’uns 1.000 ó 1.200 l/min, que es reparteixen en torns d’una hora per fanecada, cada 15 ó 20 dies.

On estem?

La biblioteca pública és un servei municipal obert a tothom que té com a missió facilitar i promoure l’accés a la informació, la formació continua i el lleure per tal d’aconseguir ciutadans preparats per a viure en una societat global. L’accés a la biblioteca és públic i els seus serveis bàsics són gratuïts, només s’exigeix el carnet de soci per al préstec domiciliari i per a l’accés als equips informàtics.

Ens pots trobar a la plaça Ramiro Calatayud nº 5

Telf. 962811828. Correu electrònic: Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Horari De dilluns a divendres de 16 a 20 hores.

Serveis

• Préstec: per a la lectura en sala no necessiteu cap carnet, per al préstec domiciliari cal tenir i presentar el carnet de soci de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana, amb ell podeu demanar llibres Este carnet és gratuït, personal i valid per a totes les biblioteques de la Xarxa. Com a norma general els usuaris disposen d'un termini de quinze dies prorrogables per al préstec de llibres (sempre i quan l'exemplar no tinga cap reserva). Per a més informació podeu consultar la normativa de préstec de la Xarxa de Lectura Pública Valenciana així com per a descarregar el formulari per traure el carnet al final d'esta secció.
• Préstec interbibliotecari: si necessites un llibre que no es troba a la biblioteca, però sí en altres biblioteques de la xarxa, pots sol•licitar a la biblioteca que tramite el préstec de l'exemplar.
• Equips informàtics d'accés públic: en l'actualitat disposem d'equips informàtics amb connexió a internet. Per poder accedir cal presentar el carnet de lector i ser major d'edat. Els menors només podran fer-ne ús si van acompanyats del pare, mare o responsable o si porten el formulari amb el consentiment dels pares junt amb una fotocòpia del DNI. Cal fer reserva de torn.

Documents: http://xlpv.cult.gva.es/files/formularicarnets.pdf

Serveis en linea

• Consulta al catàleg: Consulta al fons de la biblioteca i de les biblioteques de la Xarxa.
• Consulta i renovació de préstec: Podeu consultar l'estat dels vostres préstecs així com prorrogar quinze dies més els préstecs des del catàleg en línia de la Xarxa, només cal que indiqueu el vostre número de carnet i la clau. El número d'usuari és el que apareix al carnet de lector (sóls el número) i la contrasenya te la faciliten a la biblioteca. Has d'accedir a l'apartat: Mi Biblioteca de l'OPAC de la Xàrcia.
• Reserves d'exemplars: També teniu la possibilitat de sol•licitar la reserva d'un exemplar que en el moment de necessitar-lo estiga prestat des del catàleg en línia de la Xarxa.
• Suggeriment de compra: Si voleu suggerir la compra d'un llibre o qualsevol altre material podeu formalitzar la vostra sol•licitud bé directament en la biblioteca, correu electrònic o mitjançant el formulari de petició que es troba a l'entorn d'usuari de la web de la Xarxa, caldrà que s'identifiqueu amb el vostre número de carnet i clau.

Catàleg de la xarxa de lectura: http://xlpv.cult.gva.es/absysnetopac

Documentació: http://xlpv.cult.gva.es/vindex.php

La història del municipi de Simat de la Valldigna està íntimament relacionada amb el del conjunt de la Valldigna, i amb el fet clau a la història del Regne de València que fòu el Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna.

La Valldigna, abans anomenada la Vall d'Alfandech o Marinyen, fou habitada durant l'Alta Edat mitjana, per musulmans, i va ser conquerida pels anys 1242-43, pel rei Jaume I. El seu nét, Jaume II d'Aragó, amb ocasió d'una expedició pel regne moro de Múrcia, en passar per la vall d'Alfandech o Marinyen i, sorprés el rei per la seua bellesa es girà cap a l'abat de Santes Creus, que viatjava amb ell, i li digué: "Vall digna per un monestir de la vostra religió!" Este respongué: "Vall digna". Des d'aleshores la vall s'anomena Valldigna.

Inicialment a la Valldigna convivien cristians i musulmans, que treballaven les terres cedides en usdefruit per l'abat del monestir, encara que en general les condicions eren més dures per als mudéjars, per deixar-los continuar en la seua religió. Els mudèjars de la Valldigna es reunien per practicar la seua religió a la mesquita de la Xara, que era també un lloc d'ensenyament, de formalització de contractes i sovint, la seu de justícia dels cadís. Esta convivència va finalitzar l'any 1609, amb l'expulsió dels mudèjars.

La vida a la Valldigna continua amb l'evolució de la societat feudal valenciana, baix el domini del senyor del monestir, fins que a mitjans el segle XIX, l'any 1835, es va produir la desamortització del monestir, amb la qual va finalitzar el senyoriu de l'abat sobre les terres de la vall, i va començar l'expoli i la ruïna del monestir el qual va romandre en mans de particulars fins l'any 1991, quan el va adquirir la Generalitat Valenciana, tot començant un procés de restauració i recuperació de les seues dependències.

Personatges il·lustres

Josep Toledo i Girau Una de les persones que més han fet per traure de l’oblit la història del nostre poble és l’historiador local Josep Toledo i Girau (1903-1976). Ingressà, molt jove, al cos tècnic de Correus i fou destinat, el 1922, a Barcelona, on s'interessà per la investigació a través de l'Arxiu de la Corona d'Aragó. Col·laborà, amb treballs de caràcter històric, al 'Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura' i als 'Anales del Centro de Cultura Valenciana'. Publicà diversos treballs: Los correos en la Valencia medieval (1954) i Repertorio bibliográfico de Valldigna y pueblos de la comarca (1968).

Però, de tot el seu treball podríem destacar la còpia que va fer al 1932 del manuscrit de Fray Estevan Gil "Historia chronologica de los abades de el real monasterio de N.Señora de Valdigna", ja que l'original es va cremar uns anys després i ha estat una obra clau per a conèixer la història de la Valldigna. La Fundació Jaume II el Just la va editar al 2004.

Va faltar en 1976 i encara es conserva una placa d'homenatge en la casa que el va veure nàixer, al carrer del "Crist de la Fe", al costat de l'Ajuntament.

Pilotaris de Simat Simat ha donat grans professionals al món de la pilota. El pilotari de referència és, sense dubte, Terencio Miñana Andrés, “el Xiquet de Simat” (1884-1954). Descobert pel “Nel de Murla”, la gran figura de principis de segle, es va traslladar a València, amb la intenció de triomfar al trinquet de Pelayo, la veritable “catedral de la pilota”. I tant que ho va aconseguir: allí el batejaren com “el Xiquet de Simat” i mai li faltaren partides.

Aficionat als desafius, impulsà les partides contra jugadors bascos, i la seua fama de jugador competitiu i amb una gran tècnica, no deixà de pujar. “El Xiquet de Simat” ha estat reconegut com un dels millors jugadors de pilota de tots els temps: podia ocupar qualsevol posició (punter, mitger, resto...) i dominava totes les modalitats (galotxa, escala i corda...). L’any 1918 es retirà i deu anys més tard es feu càrrec de la gestió del trinquet de Pelayo, durant una de les etapes daurades de la pilota a la capital. Tornà a Simat en 1943 després de sofrir una paràlisi parcial que el deixà invàlid, morint el 1954.

Fins a la dècada dels cinquanta, la modalitat més practicada a Simat era l’escala i corda. Però a partir d’aleshores comença a estendre’s el raspall una variant que no precisa tanta tècnica, i sí més condició física. Molt aviat el raspall es consolidà com la modalitat més seguida al poble. Cap a finals dels setanta comencen a jugar les seues primeres partides un grup de joves amb una gran projecció: l’anomenada “quinta dels Periquitos”.

Sagasta, Coeter, Balduino, Loripet, Jaume i Carlos són els representants d’aquesta nova generació de pilotaris professionals, tots ells jugadors de raspall, i que han portat el nom de Simat pels trinquets de tota la Comunitat Valenciana. Entre d’ells destaquen, per la seua trajectòria, Coeter i Loripet, que s’enfrontaren en la final del campionat individual de 1989 al trinquet El Zurdo de Gandia, una mítica partida recordada per tots els bons aficionats. Els últims anys, una nova fornada de pilotaris de Simat ha agafat el relleu, destacant Coeter II (germà del anterior) i Salva.